Barcelona, 10 juliol 2019 (La Vanguardia)
Santiago Hernández presideix el Barcelona Forum District (BDF), una organització sense ànim de lucre, única a Europa, que impulsa accions d’inserció laboral i mediambientals a l’àrea del Fòrum
Per què va sorgir la idea de crear alguna cosa com el Barcelona Forum District?
Va sorgir com a conseqüència dels estralls de la crisi econòmica del 2008 a la zona del Besòs, un barri molt fràgil a nivell social. El BFD engloba diferents empreses i institucions de l’àrea del Fòrum i va néixer amb l’objectiu d’ajudar els nostres veïns de la millor manera possible: donant feina a les nostres empreses als més desafavorits.
Una associació similar s’hauria constituït en una altra zona de Barcelona?
Jo crec que no. Potser al Raval es podria donar un cas similar.
S’han trobat amb prejudicis la seva activitat pel fet que participin a l’associació hotels de luxe?
La veritat és que quan parlem amb entitats socials, tècnics de l’Ajuntament, partits polítics, associacions de veïns, etc., se sorprenen pel caràcter social de BFD, el resultat espectacular de les nostres accions i el compromís de les empreses que l’integren. No s’ho esperen, però ja ens hi hem acostumat, ha, ha, ha.
El CCIB, a més de col·laborar amb el BDF, juga un paper bàsic com a dinamitzador de la zona. Fins a quin punt l’activitat hotelera depèn de la zona de l’activitat congressual del CCIB?
El CCIB és el motor econòmic de Diagonal Mar/Fòrum. Hi ha poques empreses tan potents com el CCIB. En el cas de la indústria hotelera, als establiments que són a prop, pot suposar fins a un 50% de la seva ocupació.
Quines activitats del BDF solen tenir més visibilitat social?
És curiós, però les activitats que hem realitzat els socis de BFD, com ara la neteja del fons marí del litoral de Barcelona i la neteja de Collserola, són les que més repercussió mediàtica han tingut. Tot i que també és molt important explicar, per exemple, que el 2018 vam oferir oportunitats laborals a 86 persones.
Estem acostumats a una societat on els programes socials solen venir des de l’Administració. Ens habituem a programes socials totalment privats?
Crec que no. A Europa ia Espanya estem acostumats que l’Estat i les administracions ho resolguin tot, i sorprèn molt la tasca d’incorporació laboral de persones amb risc d’exclusió social de la nostra associació.
Es veu la vostra activitat de manera “sospitosa” o “intrusiva” per part de les administracions?
Quan ens vam presentar davant d’elles i els vam explicar els nostres objectius d’incorporació laboral de persones en risc d’exclusió social, de compromís mediambiental i de suport a la cultura local, es van sorprendre una mica, però després de 8 anys de feina som el seu aliat natural . La col·laboració publicoprivada sempre suma.
Per accedir a la notícia fes clic aquí.
