Barcelona, 15 desembre 2019, Alejandro Teodoro (Dinero, La Vanguardia)
L’associació Barcelona Forum District i la Fundació PortAventura doten de significat les sigles RSC més enllà de la teoria amb projectes que beneficien les persones
I el somni va deixar de ser-ho. La realitat es va despertar per convertir-se en oportunitat. A Port Aventura World somien. I fan somiar. Port Aventura Dreams, una iniciativa pionera a Europa, ha rebut els seus primers somiadors. Aquest espai ubicat dins del resort ha obert les portes per acollir i reunir cada any 200 famílies amb algun menor que pateixi o hagi patit una malaltia greu. “De moment, són 12 les famílies que han gaudit juntes d´una estada completa gratuïta de sis dies amb nosaltres”, explica Choni Fernández, directora de responsabilitat corporativa de Port Aventura World, sobre el que ella considera “el projecte en majúscules”. A més d’una inversió de quatre milions d’euros, el projecte ha unit una xarxa d’aliats important com l’hospital infantil Nen Jesús de Madrid, Sant Joan de Déu, la Vall d’Hebron, la Creu Roja, i fundacions com La Lliga, Barça , Probitas, La Caixa o Cruyff.
Port Aventura Dreams és un espai físic, format per sis cases de 135 metres cadascuna, amb tres dormitoris, cuina menjador i dos lavabos, a més d´una àrea comuna amb restaurant i zona de jocs. Però també és un punt de trobada “per generar un efecte positiu sobre la recuperació des d’un punt de vista psicològic, alhora que permetrà nodrir nous moments d’unió familiar”, argumenten. Es tracta d’un estudi pilot que estudiarà “la repercussió d’intervencions breus que combinin aspectes lúdics i terapèutics al benestar de joves amb malalties greus i el de les seves famílies”, apunta el doctor Ramos Quiroga, cap del Servei de psiquiatre de l’hospital Universitari Vall d’Hebron.
El somni ve de lluny. “Fa anys que portem una petita part del nostre parc als hospitals, però buscàvem un impacte encara més gran i de llarg recorregut”, explica Fernández. Per aquesta raó neix Port Aventura Dreams, un exemple clar de compromís amb la societat amb un embrió que neix alhora que ho fa el parc. “Totes les nostres iniciatives estan connectades amb el nostre ADN des de fa un quart de segle, quan ja es parlava de sostenibilitat ”, incideix. Fins ara, la fundació ha col·laborat amb 814 entitats i ha beneficiat 68.000 joves en risc d’exclusió social i ha concedit ajudes per valor de 6,3 milions d’euros. Les sigles RSC han agafat tanta rellevància que el voluntariat corporatiu s’ha disparat i fins a 100 treballadors del parc ja col·laboren amb Port Aventura Dreams. “Estem convençuts que el projecte tindrà un efecte molt positiu a la vida de moltes famílies”, exclama Ramón Marsal, president de la fundació. Precisament un efecte positiu. Com altres històries d’oportunitats sota les mateixes sigles de RSC i amb el mateix final feliç.
Antonio Burgos és i ha estat sempre pintor. Té 61 anys, però en fa tres que va veure la llum. “Em sento un afortunat”, assegura. Durant quatre anys la seva situació va ser com la de milions de persones a Espanya. I la de molts als districtes de Sant Martí, Besòs Maresme i Verneda La Pau, a Barcelona, castigats per la crisi econòmica. Antonio, aturat i sense oportunitat per demostrar la seva vàlua després de tres dècades de treball, va rebre una trucada. Era la veu de Barcelona Fòrum District, associació formada per 48 socis que amb el compromís d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona mira de cara als problemes que enfronta diàriament el seu entorn més imminent en un emplaçament que es va transformar –encara que no pas per a tots– amb el Fòrum de les Cultures del 2004. Antonio treballa al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Aquesta empresa, juntament amb l’Hotel Princess i la Fundació Trinijove impulsen el 2008 l’entitat “després de parlar amb la gent del barri i rebre inputs que la gent s’ho està passant malament”, explica el president, Santiago Hernández. Calia fer alguna cosa. “Els barris de la zona són molt fràgils, es van disparar les taxes d’atur i tots els indicadors socials mentre el turisme aguantava bé”, especifica.
“Guanyem tots si els nostres barris són millors”, sentencia. I es va passar de la teoria a la pràctica amb el desenvolupament de programes per lluitar contra la desigualtat social i contribuir al medi ambient. Els plans dinserció laboral han suposat una oportunitat per a més de 500 persones. “Som de la física, no de la metafísica”, apunta Marc Rodríguez, director general del CCIB i membre del BFD. En altres paraules, oferir oportunitats per dotar de sentit la responsabilitat social corporativa.
L’embrió del somni
Les empreses que formen part de Barcelona Fòrum District demostren consciència social. I les empreses no són sinó els seus treballadors. “Els propis equips són els que estiren el carro, són les mateixes persones les que ens impulsen a continuar desenvolupant projectes”, explica Hernández, alhora director de l’hotel Princess. La tasca d’aquesta associació, “capaç d’incrementar el compromís social de cadascun de nosaltres” –confessa– mereix una menció especial, segons paraules dels seus fundadors. “Sense persones com Iria García Labandeira, Joan Campronero o Josep García Puga tota la nostra feina hauria estat impossible”, sentencia.
